-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca I
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Pàgina: 178
Núm. glosa: 3009
Versió: 1
Poble origen: Artà
Interpretació: L'enamorat veu que cada vegada que passa la seva estimada es posa vermella. Ell li demana si és que sempre té les galtes vermelles o només se li posen en veure'l. Pel que ella contesta que sí torna vermella quan el veu passar. Que no se n'enamori d'una fadrina que no li canviï la fesomia de la cara, perquè sinó no és amor vertader.
Paraules clau: Amor, Festeig, Passió i enamorament, Estimació i afecte, Cos humà, Anatomia, Admiració, Floretes, Déu, Devocionari i advocacions
Versos: 8
Mètrica: 7a7b7b7a7c7d7e7d