LES CENT MONGES
Cent monges dins una bóta
d’un monestir,
i la Priora va eixir
de dins Cabrera.
D’un tronc de carabassera
fa abres de nau.
Es Puig de Sant Nicolau
cau dins Girona.
La Reina de Barcelona
que filava estopa grossa.
Dames dins una carrossa
ballaven sa tarantel•la.
I vaig afinar una perla
sense faldons.
Mil i cinc-cents eriçons
s’agradaven d’aigo amb neu.
Ara es pla de Sant Mateu
m’ho tapa tot.
-Ei, traginers de garrot,
tornau arrere!-
Pensant esser a Capdepera,
surt a Ciutat.
Mirau si anava tapat
que això és la Seu.
I vaig sopegar amb un peu,
vaig travelar
i un campanar vaig tomar,
es de Porreres.
Mil cinc-centes sangoneres,
qui totes duien capell,
rossegaven un vaixell
per damunt roques.
-Vaja, dones, posau lloques;
tot s’és mester,
que ara ve es mes de gener
i fa gran sol;
llavò vendrà es juriol
i fa gran fred.-
Sense capell ni barret
ell s’enredava.
Va trobar sa Calatrava
davant es bOrn.
Jo m’era colgat dejorn
p’es mal esperit.
Com hi pens, encara ric
d’un pas que em va suceir:
Vaig trobar Na Clemencí
dalt es Puig Sec.
I jo bé mir i no ho crec,
però es així.
Dins es pla de Sant Martí
’xecaven glans
dotze llebres i vuit cans
dins una gàbia
I tots prenien sa ràbia
amb sos mostatxos.
Ses llebres duien plomatxos
de pèl de porc.
Ei havia un ca xorc
que feia quissons
i se passava es ciurons
de tres en tres.
Desembarca un genovès
devers migdia
i es seu ventre li cruixia
com si fos drac.
Cercava pèl de llimac
per fer flassades
i llanes avariades
també d’anyins.
Cercava per aquells pins
de mon alou,
perque es pinar de Bellnou
no li bastava.
Tants de paraires armava
i teixidors
i altres tants d’ordidors
reviscolats.
Setanta bous tornejats
dalt una sala
menjaven amb una pala
de cap de brot.
Encara no ho he dit tot;
no acabaré mai.
Seien d’alt s’escombrai
damunt s’aumud.
N’hi hagué un de forcegut
qui trabucà,
i amb s’aumud ell se n’entrà
dins un avenc,
I sortí tan primerenc
que hi va esser a temps.
Dalt sa Torre treien fems
amb s’entreforro
i se servien d’un moro
per carregar
tants com ne poria alçar
amb un ventai.
I tot es pla de Sant Blai
ja l’han omplit.
I al fi de la mitjanit
cercaven guyes.
En es cocons de la mar
se fan lletugues
i també se fan tortugues
p’ets ametlers.
Jo ja en t enc un aigovés
que és més de mig.
I si voleu sebre d’on som:
de Felanitx.
Me diuen En Juan Ramon
qui és ton criat.
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca IV
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Núm. glosa: 22
Poble origen: Sant Joan