EL TESTAMENT DEL PORC (II)
Escoltau i sentireu
un fet que va succeir
no ha gaire temps.
Un porc que de los seus béns
volgué dispondre
i se va tirar a compondre
un testament.
Elegeix primerament
es marmessors:
-Vui En Rafel d’es Puig Ros
i altres més.-
Voldria, en ser mort, tengués
i no tardàs,
de tot allò que deixàs
en obres pies.
Morigué a los pocs dies
o el degollaren.
I sos parents s’encararen
de voler sebre
qui havia de comprar es pebre
per son enterro.
En això va sortir es verro
qui pretenia
i se pensava seria
hereu de tot.
Però, no va esser tot seu,
just pretenir.
Es testament resa així
d’esta manera:
-Vui dins una olla colera
mon cos sepultat,
i an el qui m’ha engreixat
el faç hereu.
Que de sa carn, fetge i lleu
facen taiades,
convidats i convidades
en el berenar.
Que se faci un ogbn sopar
pompós i gros,
que no hi manqui carn i arròs
p’es matancers.
Que no fàltiguen diners
per anar a dur suc
i que s’umpliguen es buc
fins que en voldran.
I aquí disponc i man
per los meus dols
que hi haja un sac de bunyols
amb molta mel per companyia.
I que també hi sia
En Rafel d’es Puig d’En Ros
i cóntiga un cuento o dos
i faci gloses.
I totes aquestes coses
m’assistiran
i em trauran del turment gran
del purgatori
i arribaré a la glòri’
com Déu voldrà.
An en el senyor escrivà
li die xets uis,
que no faci més embuis
com escriurà.
Al sen Toni Bernadà
li deix es nas
perque gruf i no s’aglaç
per dins sa clasta.
Per arribar a’s cap d’allà,
no torn arrere,
i a sa trutja d’En Pere
Paulo Ripoll
man que ningun sadoll
li aprofit:
davants magres, lloms pansits
i panxa prima,
i serà com una llima
d’un argenter.-
Això va dir i li valgué
per llegatari.
De morta fou necessari
s’escorxar-lè.
I sa carn, ¿sabeu on va esser?
D’allà el bordell.
I si li salaren sa pell
per fer un coixí;
i ho sé cert i ho puc dir,
perque ho vaig veure.
I ja poreu pensar i creure
lo que passà
quan En Pere se girà
contra sa perla
i m’afina aquella gèl•lera
allà escorxada.
Treia tan bona espinada
que feia dir ai!
No en ’via vista cap mai
amb tanta magror.
Serà bo per tirar-hó
an es bordell:
just té ets ossos i sa pell…
Duis-ho a tirar!
Sols no hi haurà cap milà
qui ho aixec d’en terra!
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca IV
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Núm. glosa: 12
Poble origen: Montuïri