A GAIETA (I)
¿Et vols embarcar
per anar a Gaieta?
Allà van esquena dreta,
no passen calor.
Mon companyó,
¿mos embarcam
i a Gaieta anam
i estarem millor?
A la ciutat de Gaieta,
que n’és un gran imperi,
Allà no s’hi passa
gens de cautiveri.
El rei vol i mana
que ningú trebai,
i si n’hi ha cap
que dugui avarícia
prompte el fa anar
davant la justícia.
I n’hi diu el rei:
-Ni jove ni rei:
no vui que trebai
ni ara ni mai!-
Allà no hi dugueu cap eina
per trebaiar,
només instruments
i devertiments
per riure i folgar;
fora pensaments
de voler fer feina!
Hi va anar un ferreret coix
nat a Santanyí,
a fer-hi una aixada
molt ben esmolada,
que és cosa privada
per aquella gent.
I li varen dir:
_Si el Rei ho sabia,
vos castigaria
desterrat d’aquí.-
Una altra vegada
se sentí temptat
a lloc amagat
de fer-hi un ganivet,
i el duen tot dret
a la Providència.
Li feren sentència
de morir penjat
a un abre llampat
tot ple de secais
perque era afectat
de passar trebais.
Allà els empedrats
son d’ensaïmades;
sa terra és de sucre
i es macs són bunyols.
El qui és afectat de dolc
va xucla qui xucla.
Allà donen arròs
que és de penyal groc
i que és un mira’m i no em tocs.
I rompen ses sobrassades
amb sos genois
i fruites confitades
ençà i enllà.
De lo que t’agradarà
en faràs roi!
Allà hi ha estepes
que fan faldetes
i qualque pinotell
qui fa capells
i barretets amb floc.
Ses parets d’es sementers
són peces de formatge,
i perque passi s’oratge
fan finestres de través.
Beuen vi a barrelades.
Vin blanc a’s matins,
negre a la tarda.
En tendreu tant com en voldreu
i alegres ’nireu
i amb penes coneixereu
es casats amb sos fadrins.
Com més fareu emblavins,
més apreciats sereu.
Allà no hi ha mosques
ni tampoc mosquits,
ni puces en es llits.
No hi ha caragols
ni tampoc cap cuca,
ni res que crusca.
Un dia hi botà
una puça llesta:
per una finestra
la hi varen tirar.
I la malanada
morí d’una ascabussada
de quatre confits
i no hi va tornar.
An això ho contava un vei
an es seus néts
per fer-los ballar.
I la padrineta,
cansada de trui, los deia:
-Fotesa, fotesa!
A la ciutat de Gaieta
només hi va la gent boieta.-
Adiós, puça llesta,
adiós, puça mauva.
Que me voy a morir!
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca IV
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Núm. glosa: 1
Poble origen: Sa Pobla