EL CARBONER
Mon pare carbó va fer
fins l’hora que es morí.
Carboner me va fer a mi,
perque ell era carboner.
Dins el cor de l’auzinar,
damunt una muntanyeta,
tenc la meva barraqueta
que és tot quant me va deixar.
Maldecaps no sé què són,
no sé què vol dir tristesa,
i enmig d’aquesta pobresa,
som es més feliç del món.
Un mot de lletra no sé,
ni sé què cosa és escriure,
i, pel meu modo de viure,
res d’això tenc de mester.
Com duc es carbó a Ciutat
i, per vendre’l, me passeig,
de tant de trui i estabeig
arrib que estic marejat…
I només fris d’acabar,
que tenc es cap qui em va entorn,
per tornar-me’n ben dejorn
de cap al meu auzinar.
Allà el meu cor no està estret,
perque és ampla sa garriga;
cap trava amb el món me lliga,
ni me top per cap paret.
Allà dalt no estic tot sol,
tenc amb mi sa meva dona,
que n’és tan polida i bona,
i és garrida com el sol.
Un infantó que tenim
és cosa de meravella.
Sa mare i aquella estrella
són els tresors que jo estim.
Es color de cara meu
és negre com un carbó,
però la de l’infantó
és més blanc que llet i neu.
I de tan guapo com ès,
me faç ben neta sa cara
i mil vegades el bes.
A veure’l me’n vaig, cantant,
quan tenc composta sa sitja.
Ell, en veure’m, fa sa mitja,
com un pasco de content.
I, de fer feina arrendit,
vaig a descansar una mica:
ets aucells me fan musica,ç
ses murteres me fan llit.
Mates m’emparen es fred,
ombra em donen ses auzines,
i una aigo de ses més fines
la font viva, en tenir set.
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca IV
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Núm. glosa: 7
Poble origen: Bunyola
Context: “El Carboner”, si no ens falla la memòria, és una poesia de Manuela de los Herrerso i Sorà, de Bonet (1845-1911). En relativament poc temps, aquests versos varen popularitzar-se a tota Mallorca i podem, amb rigorosa tècnica, considerar-los com un veritable poemet folklòric. Els hem recollits per via oral a Artà, a Sóller, a Campanet, a Bunyola, a Manacor. Com que aquesta glosada s’és estesa tant, i tant l’han repetida, presenta, com sol esdevenir-se en casos així, una llarga processó de variants.