CAT · ESP · ENG · DEU



04. LLORENÇ VILLALONGA I ELS INDRETS DE "BEARN": monogràfic a Tofla

Excursió monogràfica a la possessió de Tofla, escenari vital de Llorenç Villalonga. La contrada de Tofla és un espai plenament villalonguià perquè la família paterna de Llorenç Villalonga procedia de la nissaga dels propietaris de Tofla, antiga possessió del terme d’Alaró.

Fitxa tècnica

Punt d'Inici: Punt de trobada: Entreforc carretera de Lloseta-Alaró (Ma-2110)
Entorn del recorregut: Natural
Mitjà: A peu
Durada: 2 hores
Dificultat: Mitjana
Recomanacions: S’hi ha d’arribar en cotxe o autocar, la resta de l’itinerari es fa a peu. 1 h. 40 min. (Temps aproximat de marxa, sense les aturades).Excursió ideal per passar una bona jornada. És necessari demanar autorització als propietaris de l'empresa i de la possessió.

Recorregut en google maps:

1. Punt de trobada: Entreforc carretera de Lloseta-Alaró (Ma-2110)

Començam a caminar a l’entreforc de la carretera que comunica Lloseta amb Alaró (Ma-2110) amb el camí d’Almadrà i el refugi dels Tossals Verds, indret situat al terme municipal de Lloseta, però molt a prop de la partió amb Alaró. En aquest punt inicial, deixam el camí d’Almadrà a la nostra dreta i, per l’asfalt de la carretera, ens dirigim cap a Tofla. Ben aviat, a l’esquerra queda el Camí de Son Bonifai, per on passa la partió de termes municipals. Aquí entram, per tant, al terme d’Alaró i a la contrada de Tofla. Alguns metres més endavant (Km 6,900), deixam la carretera i ens desviam per l’esquerra, pel camí de Can Negret, després de passar el portell que tanca la finca, amb permís de la propietat, l’empresa Cemex. El camí, de carro, es troba asfaltat i puja paulatinament, amb la pedrera de Can Negret a la nostra esquerra, ben alerta a no acostar-nos-hi pel perill evident d’un lloc de treball com aquest. Un poc més amunt, passam per un pinaret. Més amunt, amb l’ascensió que ens aporta un panorama visual més ample, giram amb el camí un revolt a l’esquerra i arribam a les cases de Can Negret.
Can Negret és una de les finques producte de l’establiment de l’antiga possessió dita Tofla, del segle XVIII i respon a un dels malnoms dels Villalonga. Observam una construcció en forma d’ela, amb el bloc principal orienta a llevant i un bloc destinat a cotxeries a migjorn ; el principal té tres plantes d’alçat, amb portal forà de llinda, entre quatre finestres atrompetades i, a la dreta, una porxada amb dos arcs rodons que acull,, al seu interior, tres portals de llinda. El bloc de la dreta, modificat, mostra a la cantonada la data de 1742 i conserva també un colcador i una finestra amb marca conopial i un portal de llinda.
Diu la GEM: “El 1640, la part de Tofla corresponent a l’actual can Negret pertanyia a Joan Vilallonga. Tenia cases i era dedicada a olivars, garroverars i figuerals i a conreu de cereals, lleguminoses i lli. Feia una renda anual de 250 lliures, una somada d’oli, una quartera d’olives negres, una quartera d’olives verdes, 10 quintars de garroves i un quintar de figues. (GEM, XVII, 196).

Després de les cases de Can Negret, en direcció nord est, passam un sementer d’ametlers i, després d’alguns metres d’ullastres, arribam a l’antic portell, ombrívol de vegetació, que separa les finques de Can Negret i Can Jeroni Vell. Passat el filferro, entram al que era el jardí de Can Jeroni Vell, amb les cases just a l’altra banda de jardí. Al jardí, observam el peu d’un molí de sang, amb la data de 1836

2. Tofla: Can Jeroni Vell i Can Sec

Les cases de Can Jeroni Vell tenen façana de dues plantes d’alçat, orientada al sud-est. El portal forà és d’arc escarser i té una carrereta amb emparrat davant. A l’esquerra del portal, hi ha un rellotge de sol. L’angle de la dreta mostra un carreró que comunica amb l’antiga clastra de les cases de Tofla, amb la paret posterior de Can Sec que es veu a la dreta.
Pel portell de la dreta de Can Jeroni Vell, arribam a la carrera de Can Sec, amb lledoners ufanosos i un noguer. Les cases de Can Sec tenen dues plantes d’alçat, amb façana orientada al nord-est. Té portal rodó adovellar; damunt el portal, hi ha una finestra amb ampit, motllurada.

Notes històriques
Tofla fou una alqueria islàmica. El 1348 es documenta la “possessió episcopal i capitular de Tofla”; el bisbe de Mallorca en tenia l’alou i hi passava algunes temporades, de tal manera que el bisbe Berenguer Batle hi signà un document (Capó, J., Ha de Lloseta, I, 1985: 141). Al segle XIV, hi havia un oratori, dedicat a santa Catalina (GEM, XVII, 196). El primer Villalonga que s'hi documenta fou Joanot Villalonga, que el 1484 comprà la possessió, amb censals que s'havien de pagar a la Mitra mallorquina. El 1583 era propietat de Guillem Vilallonga; tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Se situava entre la Socorrada, s’Estorell i Morneta.

L’antiga possessió s’establí al segle XVII. El 1654 Joan Vilallonga establí part de Tofla a favor del senyor Jeroni Boix de Berard, donzell
Tofla es documenta als Estims d’Alaró de 1685, en els quals l’antiga possessió apareix dividida en sis propietats:
“Tofle dels hareus de Joan Vilellonga sosts alou delmari dels binificis de la Candele 3.000 lliures” (ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552)
“Tofle de Gabriel Vilellonga sosts dit alou y delmari 2.000 ls (ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552)
“Tofle de Hy[eroni]m Vilellonga 4.600 ls” (ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552v)
“Tofle del Mag.ch y R.d Sr Fran.ch Berard, pre. 3.400 ls” (ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552v)
“Pessa de terra olivar en lo lloch de Tofle dels hareus de Joan Vilellonga Negret 1.200 ls”
(ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552v)
“Id en dit lloch dels hereus de Monserrat Vilellonga 720 ls” (ARM, Estims 1685. D-1254, f 1552v).

A pricipi del segle XVIII, el notari Joan Sunyer documenta: “Antoni Villalonga alias Mayol villa de Alero loci de Tofle commorans in loco de Lloseta” (ARM, S-165 Actes 1701-1703. Notari Joan Sureda Alenyar, f. 109)
El 1704, el notari Joan Sunyer documenta el propietari Joan Villalonga alies Negret. “Pedrio anomenat Tofla despres de l’establiment que feu lo dit Joan Villalonga” (ARM, S-166 Actes 1704-1707. Notari Joan Sureda Alenyar, f. 3)
Segons la GEM, una part de Tofla denominada Son Bonifaci (popularment ‘Son Bonifai’) fou venuda el 1704 per Antoni Vilallonga alias Mayol a la senyora Maria Mut, esposa del senyor Joan Antoni Dureta, per 2.000 lliures. Son Bonifaci mantingué, però, empriu sobre l’aigua de la font de Tofla. El 1651 es documenta Tofla de Joan Vilallonga –de Tofla-, Tofla de Miquel Vilallonga i Tofla de Jaume Vilallonga”

El 18 de setembre de 1731 el bisbe de Mallorca, Fr. Benet Panyellas i Escardó concedí llicència per celebrar missa a l’oratori de Tophla, que posseeix D. Antoni Dureta (Guasp Gelabert, B: “Para la historia de Alaró”. A: BSAL, XXX, p. 515).

Jaume Pomar, biògraf de Llorenç Villalonga, ens parla de la nissaga de l’escriptor, els avantpassats del qual retingueren la propietat de Can Sec de Dalt, possessió que fou venuda pel darrer Villalonga el 1966: “La família, benestant, formava part de l'estament dels pagesos senyors, que integraven la mà major de la part forana. Des del segle XVIII, les divisions i els establits generaren diverses finques més petites, de tal manera que avui tenim les següents: Can Sec de Dalt, Can Sec de Baix, Can Jeroni Vell, Can Jeroni Nou i Can Negret. El casal més antic es troba dividit, al que ara són les cases de les finques dites Can Sec –o Can Sec de Dalt- i Can Jeroni Vell. El darrer propietari de Tofla de la família Villalonga, Antoni Armengol i Villalonga, va vendre Can Sec de Dalt el 1966 i regalà l'arxiu familiar al seu cosí Llorenç Villalonga” (Pomar, J.: 11-15).

3. El llumí

La contrada de Tofla és un espai plenament villalonguià perquè la família paterna de Llorenç Villalonga procedia de la nissaga dels propietaris de Tofla, antiga possessió del terme d'Alaró.

Tofla apareix a la narració titulada “El llumí” i a la novel.la La Virreyna, basada en les memòries del seu besavi Miquel Villalonga Muntaner. Llorenç Villalonga parla específicament de Tofla en una carta enviada a Mn. Josep Capó, amb data de 4 de juliol de 1968: «Tofla, a principis del XIX era encara una gran falca del terme d'Alaró, enclavada entre els termes de Lloseta i Binissalem. Les confrontes són Es Filicomís (o sia, s'Estorell Nou, dins Lloseta), Son Grau Gran, Sa Penya de Can Jeroni i Morneta o Borneta, ja dins Binissalem. Can Sec i Can Jeroni eren una mateixa finca. Avui estan separades, i el casal està dividit en dos. Des de la carretera (anant de Lloseta a Alaró), sols es veu Can Sec, que dóna a Llevant. Can Jeroni dóna al Migdia. La carretera de Lloseta a Alaró no és dolenta, però el camí que en el Km 8 puja des de la carretera a Can Sec (les cases del qual estan a prop de 400 m sobre el mar) és horrorós i empinat, encara que no molt llarg. La casa de l'hort de Can Sec de Tofla és moderna, la féu el meu besavi en 1840» (citat per Pomar, J.: 13-15)

El llumí
Els orígens eren obscurs. Sembla que abans de 1484 –consta a l’arxiu de la família- els vells apareixien ja a les seves salvatges terres de Tofla i allí, a quatre-cents metres d’altitud, entre precipicis i núvols, s’estigueren fins fa poc. (...)

Les possessions realment antigues resulten més modestes. Can Sec de Tofla, avui, allò a que més s’assembla és a una boal o a un munt de pedres. Jo sols hi havia estat una vegada en la vida quan tenia vuit anys. Recordava un casal gran enfilat damunt uns roquissars inexpugnables, veïnat de la Penya de Can Jeroni que guaita dins Binissalem i forma part de la finca; recordava quadres tenebrosos i un oratori del qual conserv la clau, excavat dins la gruixa dels murs i un aljub del temps dels moros. Tot engrandit amb la perspectiva del temps.

Quan ara hi he tornat, una volta el cosí Antoni Armengol i Villalonga ha venut la propietat poc abans de morir, tot s’ha fet petit de cop. (...)

El panorama era esplèndid. Les roques sobre les quals el casal era assentat, només sòn practicables per un camí de carro, estret i sembla més aviat torrent que camí. Un home vell, atret pels lladrucs, s’acostava somrient. (...) D’una finestra, l’homenet intentà explicar-me les confrontes de la finca, cosa impossible donat els accidents del terrer. Damunt els plans, abans de les darreres divisions, Tofla era encara una gran falca enclavada entre els termes d'Alaró, Lloseta i Binissalem, que s’estenia des d’Es Filicomís d’Ayamans, fins al predi de Morneta; però el meu interlocutor afegí:
-Diuen que en temps molt antics era quasi una comarca que arribava fins en es puig de Bàlitx.
-Tant pot ser veritat com no esser-ho –vaig replicar-.
-De qui és ara això?
El vell somrigué discretament, com un príncep que es veu obligat a descobrir el seu incògnit.
-Maldament em vegi tan mal vestit, ara és meu.

Font: Villalonga, L.: El llumí i altres narracions, 61-63 / Pomar, Jaume: La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga / Valero, G.: “Geografia de Llorenç Villalonga”. A: El Mirall, 86 (juliol 1997), p. 6-9

4. La “Virreyna” i l’arxiu de Tofla

Diu Villalonga sobre La “Virreyna”:
“A vegades he arribat a escriure alguna novel•la a partir d’una anècdota insignificant. És el cas de La “Virreyna”. Sempre m’ha agradat recollir dades i notícies sobre els meus avantpassat, però més per curiositat que per erudició. L’any 1968, un fill de cosí, Antoni Armengol i Villalonga, em regalà l’arxiu de Tofla. Hi vaig poder trobar un esbart de not´cies curioses de la família. Un besavi meu, Miquel Villalonga i Muntaner (Alaró 1783-Binissalem 1848) fou un personatge curiós que a vint anys escriví una curiosa carta a una senyora a la qual donava un tractament estrany. I a partir d’aquesta carta vaig començar a anar elaborant el personatge de La “Virreyna”. El besavi era l’hereu de Can Sec i Can Morrut de Tofla, mentre el germà segon heretà Can Jeroni. El besavi havia estat militar algun temps, però només arribà a tinent i fou cap de les milícies d’Alaró. Després deixà la carrera militar i es dedicà al conreu de les finques. A vegades alguns crítics poc informats m’han presentat com si la meva família fos de grans terratinents. En realitat el meu pare heretà només 27 qdes de Can Mossèn Jaume, a Bunyola, que eren la llegítima de li corresponia.
A La “Virreyna” vaig procurar deixar el dubte de si la Virreina és George Sand o la senyora del Capità General. Don Xim em fou inspirat per Ferran Espanya i Dezcallar, un home autoritari i segur de les seves conviccions. Jaumet correspon a Jaume Villalonga i Gelabert, germà petit de l’avi Guillem, que fou mariner i desaparegué en un naufragi.
Quan vaig escriure trobava prou injust que alguns articulistes mal informats escrivissin presentant els senyors i els pagesos de Mallorca en perpètua lluita durant èpoques passades. Si en el camp de Mallorca hi hagués hagut els enfrontaments que algunes plomes lleugeres pintaven, mai no s’haurien pogut fer obres tan grans com els casals de possessió o els marges de la serra. Crec que entre els nostres senyors i els pagesos hi hagué sobretot col•laboració.

Font: Ferrà-Ponç, Damià: Escrits sobre Llorenç Villalonga, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997, p. 142-143.

5. Hort de Can Sec

Des de Can Sec i Can Jeroni Vell, davallam pel camí principal de les finques. Passam primerament sota els marges de Can Sec, amb quatre marjades ben treballades. En lleugera davallada, ens movem entre oliveres, garrovers i ametlers. Set o vuit minuts més endavant, una lleugera pujada ens mostra penyes altes a la nostra esquerra i una vista molt ampla, vers el puig de l’Alcadena i el puig Major. Quatre o cinc minuts després, per camí planer, observam a la dreta, en una mena de miranda alterosa, les cases de l’hort de Can Sec. A l’esquerra els pins dominen l’estatge vegetal, mentre que a la dreta hi ha oliveres i garrovers. Deixam a la dreta una barraqueta i passam sota una línia elèctrica. Jut després, franquejam una barrereta oberta. Un poc més avall, assolim la carretera de Lloseta a Alaró, a l'altura del km 8'400.

Per la carretera, davallam per l’indret anomenat la costa de Tofla. A la dreta tenim una bona vista de la contrada, amb la casa de l'hort de Can Sec (a prop del km 8). Anam davallant per la carretera fins que enllaçam amb un espai ja conegut en aquest itinerari, la barrera de Can Negret (Km 6,900), que queda a la dreta. Un poc més endavant, deixam el camí de Can Bonifai a la dreta i, ja dins el terme de Lloseta, acabam la passejada al mateix punt on hem començat, l’entreforc de la carretera Lloseta amb Alaró (Ma-2110) amb el camí d’Almadrà i el refugi dels Tossals Verds.


TORNA A DALT