CAT · ESP · ENG · DEU



17. GEOGRAFIES LITERÀRIES: El Pla de Mallorca (i II)

Recorregut per diferents indrets del Pla de Mallorca, a través del seu llegat literari. L’itinerari visitarà els pobles de Sineu, Petra i Ariany.

Fitxa tècnica

Punt d'Inici: Sineu: Estació
Entorn del recorregut: Mixt
Mitjà: Mixt ( a peu / en cotxe)
Durada: 3 hores
Dificultat: Alta
Recomanacions: Punt d'inici: Estació del tren de Sineu

Recorregut en google maps: http://goo.gl/maps/jXXMm

1. Sineu: Estació

- Miquel dels Sants Oliver: Paisatge des del tren

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet 1864-Barcelona 1920) fou escriptor i periodista; es llicencià en Dret a Barcelona l'any 1892; el 1916 fou nomenat director del diari La Vanguàrdia, de Barcelona. La seva obra poètica fou publicada el 1910 en el llibre Poesies, situada a mig camí entre l'estètica modernista i la de l'Escola Mallorquina. La narració titulada La Ciutat de Mallorques havia de formar part del llibre L’illa d’Or, que no arribà a acabar. Els protagonistes, després de recórrer Palma, es disposen a visitar les coves d’Artà, i enprenen un viatge en tren, d’on hem tret aquesta descripció.



L’extensió que llavors s’obria davant dels nostres ulls, des de Sineu a Manacor, era per tot extrem interessant. Ni planura desolada ni serra: una ondulació contínua del paisatge, amb pujols i comellarets, amb clapes de pinar i garriga, amb trinxes de sementer, d’un or verd, internant-se a manera de llacunes, en el misteri dels boscatges llunyedans. Daus blanquinosos, de terres gredoses, alternaven amb daus siena de terres de regadiu, amb blats i ordis, tacats de l’ombra simètrica de les grans figueres patriarcals. Casetes i boals ençà i enllà, en blanca escampadissa, animaven la solitud. Desiara sorprenien, com episodis curiosos, la vella sínia, o la teulera abandonada, o el forn de guix enrunat. Si la línia fèrria s’acostava a la carretera, descobríem les porxades i menjadores dels hostals, amb els carros envelats esperant per reprendre la caminada. I ametllers i més ametllers, i figueres i més figueres; tot aprofitat, tot sembrat, tot viu en producció sempiterna.

Font: Oliver, M. S.: La Ciutat de Mallorques, 124-125

2. Sineu: es Fossar

- Joan Rosselló de Son Fortesa: Diades de maig

Joan Rosselló Crespí nasqué l’any 1854 a la possessió alaronera de Son Fortesa, propietat dels seus pares, topònim que integrà en el seu nom literari. Morí a Palma l’any 1935. El 1903 publicà el recull de narracions breus titulat Manyoc de fruita mallorquina.

En Rupit és una novel.la rural, subtitulada Idil.li trist, publicada l’any 1911. El protagonista és el nin que dóna nom al relat. El sen Ramon i na Tonina l’adoptaren i visqué amb ells a la Rota de l’Ermita, a prop del poble de Fornells, que identificam amb la vila de Santa Eugènia. Després d’uns anys de vida al camp, en l’ambient de la família pagesa que l’havia adoptat, el nin ha de tornar a la Ciutat, reclamat pel seu pare biològic.

A la novel.la En Rupit, Joan Rosselló descriu detalladament la fira de Sineu. Remarca amb especial atenció el mercat de bestiar, i li dedica aquestes paraules:

El mercat de les bèsties era un pla inclinat, a la sortida de la vila, amb un parell d’arbres revellits i de poca ombra ençà i enllà, i una antiga sínia a un costat, a la vora d’un lledoner, voltada de piques de pedra per abeurar-hi els animals. Més avall, en el fons, camps verdejants de sembradura creuats per la blanca línia de la carretera de Petra; i a dalt, damunt un tossalet, entre les altres cases apinyades, els murs negrosos i la merletada torre del reial palau, que altre temps habitava el veguer forà.

El pis d'argila blanc del pla del mercat, sobre el qual queien els raigs calents i esplendorosos del sol fort d’aquella clara diada de maig, feia mal a la vista. L’exuberància de llum sols estava afeblida a trossos per les clapes més fosques de les guardes de bestiar i de la gent qui l’enrevoltava, mirant-lo amb molt d’interès i fent animats comentaris en veu alta, com solen fer els pagesos. Enmig de la plaça hi havia grans espais buits: les persones i les bèsties estaven a la banda del poble, per devers la sínia i a l’ombra dels arbres. (...)

En Rupit, mentres els guardians estaven en conversa, recorria amb la vista l’estesa de bestiar que mig amodorrat de sol destriava sobre la planura del Mercat: aquí, grops atapits d’anyells i ovelles amb el cap fic, com si entre tots només formassin un cos flonjo i llanós de monstruosa forma: més enllà, cabrum magre i aspriu fugint sempre de la gent; per tot arreu, estols d’endiots fent la roda i baladrejant escandalosament; i guardes de porcs magres grunyint i grufant el temps de menjar-se les grapades d’ordi que los tiraven; i redols d’egües, someres i mulats picarolejant, amb el coll allargat uns sobre els altres, com si dormissin; i més lluny, darrera els abeuradors, els bous mansos de pèl roig i llarg banyam, espolsant-se les mosques amb la coa bellugadissa, sense deixar el calmós remuc.
Del pis argilós i ressec s’alçava amb el trepig de la concurrència un polsim esblanqueït i brillant que enterbolia l’aire. Semblava un mercat de bestiar del Marroc o de la Berberia en aquelles hores en què el sol prepotent ho empereseix tot i sols deixa força a bèsties i persones per a xisclar i bramular.


Font: Rosselló, J.: En Rupit. A: Obres completes, 196-197.

3. Sineu: Església parroquial

- Maria Antònia Salvà: A Sant Marc, patró de Sineu

Maria A. Salvà de sa Llapassa (Palma 1869 – Llucmajor 1958), és la veu femenina més important de l'Escola Mallorquina; conreà una poesia plàcida i intuïtiva, no especialment elaborada intel•lectualment però molt treballada en els aspectes tècnics i formals, i arribà a assolir una misteriosa profunditat lírica.
El poema " A Sant Marc, patró de Sineu", data de 1944. S'inclou en el llibre de poemes titulat Cel d’horabaixa. Situam el poema davant el portal lateral de l’església parroquial, on s’alça el monument a Sant Marc.



"A Sant Marc, patró de Sineu"

Oh Sant Marc Evangelista!
Vostre poble de Sineu
emportau a la conquista
de l'etern Regne de Déu.

La llavor de l'Evangeli
escampada en abundor
feis que hi brosti i que hi arreli
per la gràcia del Senyor.

El Sineu de bella història
ja en els segles del passat
pressentint nous temps de glòria
vos prengué per advocat.

I obtenir de vós espera
l'alt país de llet i mel;
sou deixeble de sant Pere,
del qui té les claus del cel.

Vostra vida un temps romana
i el martiri alexandrí
i la pau veneciana
contemplam en vós, aquí.

Aquí vostre patronatge
de cada any anà creixent
i adorant la nova imatge
bat el cor de vostra gent.

Com s'alegren cor i vista
dels bons fills d'aquest Sineu!
Oh sant Marc Evangelista!
conduïu-los cap a Déu!

Font: Salvà, M. A.: Cel d'horabaixa. Moll: 1981, p. 48

4. Altar fumat a Sineu

-Miquel Ferrà i Juan: Altar fumat a Sineu


Miquel Ramon Ferrà Juan (Palma, 1885-1947). Fou bibliotecari, poeta, crític literari i traductor. La seva poesia és una valuosa i veritable síntesi del noucentisme mallorquí, de to intimista, molt depurada i uniforme, que influencià la generació dels Cinquanta. El poema Altar fumat a Sineu data de 1944.

Altar fumat a Sineu

Festa clara i jubilosa
a la vila de Sineu.
Riu el sol, lluen les garbes
a damunt els camps de Déu.

Repicaven les campanes,
sona l'orgue i canta el cor;
capellans diuen l'ofici,
entre núvols d'encens d'or.

I allà dalt ressona el glòria,
i del blau dins l'esplendor
sant Marc canta l'Evangeli
a l'ofici del Senyor.
(...)


Font: Miquel Ferrà i Juan: Poesies completes, pàg. 163

5. Sineu: Campanar de l’església parroquial (sa Plaça-Plaça de Sant Marc)

-A. M. Alcover: El campanar de l’església parroquial i els santjoaners

Una rondalla de Mn. Alcover es titula "Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església". Malgrat el caire inversemblant, no exempt d’ironia, de la contarella, té una base històrica ben interessant, la instauració de la nova parròquia de Sant Joan, segregada de la de Sineu l’any 1298, procés que culminà dos anys més tard amb la separació de Sant Joan del terme municipal sineuer. Conta la rondalla:

«Diuen que va esser que es santjoaners un temps no tenien campanar, i varen resoldre de dur-se'n es de Sineu un dia que vessen es sineuers descuidats.

Hi anaren un dimecres que tots es sineuers eren en es mercat, i aquests, males quimeres poques! que los volguessen prendre es campanar.

Es santjoaners anaven tots amb una partida de cerros embolicats per sa cinta, fent cordellina; i ben feta que la feien, perquè fos ben forta, que tot s'era mester.

Sobretot, ell fermaren ben fermat es campanar amb aquelles cordes, i ja foren partits de cul enrera cap a Sant Joan fent corda fent corda...

Què me'n direu?

Ell com no tengueren pus cerros diuen:

— Ara és s'hora!

Se posen peu envant peu enrera, i a la una, a les dues, a les tres, sus!... peguen tirada tots amb tota sa força, i tanmateix el decantaren, an es campanar una passa o dues de l'església; però ses cordes se romperen, i pataplum! tots es santjoaners de folondres i de cul, uns damunt ets altres, i cames a l'aire.

Amb tal estabó se'n temeren es sineuers, i es santjoaners ho hagueren de donar a ses cames per por de sa por.

De sa culada que pegaren, varen deixar ses anques senyades a sa terra, i encara són coneixedores. Encara les hi veureu si anau an es mateix punt, allà on se diu es Cocons, devora es camí que va de Sant Joan, a uns deu minuts de Sineu».

Font: Rondaies mallorquines, XXIV, 72.

6. Sineu: Ajuntament (antic convent dels Mínims)

-Gabriel Florit: Des de Cura... Sineu, el meu poble

Gabriel Florit nasqué a Sineu l’any 1944. Publicà el seu primer llibre de poemes, Carussa, l’any 1980. La seva obra poètica té un to intimista, amb grans dosis d’amor a la terra. També ha publicat treballs en prosa, com el recull de contes Prims de barra (1983).

Des de Cura... Sineu, el meu poble

En aquell punt de la distància
on la terra de conreu mitjancera o magra, roja, ocre, blanca,
groga de vinagrella florida a destemps, vermellosa de ràbia,
o potser d'empegueïment, mil vegades ornada per marjades baixes,
ofesa pels tancats de filferro genital d'una gent molt forastera,
digui el que digui el seu DNI, s'espassa els neguits de l'horabaixa
besant un núvol pubil de cella negra i rostre seriós color taronja,
hi ha, hi veig el meu poble.

En aquell punt de la distància
on els ametllers granats saben dels desamors dels golafres
i les figueres amb càncer han après a beure's els fruits per sobreviure,
allà on àdhuc qualcú ha fet que l'hort fos la mort de l'hortolà,
on el paisatge ni tan sols genera postals per vendre als alemanys,
allà on fins i tot el campanar sembla retallat d'una altra banda,
més enfora dels pujolets peluts, verds, brumers, d'ullastres tossuts,
deia, hi ha el meu poble.

En aquell punt de la distància
just on, don fe del fet: els solcs són drets i els ganxos torts,
on, en el joc de la convivència encara s'envida en fals i se sap guanyar.
Més a prop del blau, més enfora del que sembla, més ací de Bonany,
petit, atapeït, cruix de vell entre sementers pentinats de fresc...
Mira-te'l si hi va cara alta, clenxa feta, ben enmig de la plana,
malgrat el mot aspre, malgrat l'oblit de molts i la poca anomenada,
el meu poble.

Biel Florit

7. Ariany: vista des de la plaça de l’Església

-Josep Pla: El paisatge del Pla (Illes Mediterrànies)

Josep Pla Casadevall nasqué a Palafrugell el 1897 i morí a Llofriu el 1981. Fou escriptor i periodista, i es llicencià en Dret el 1919. La seva prosa és acurada i es basa en la claredat, la precisió, la fluïdesa, la ironia i l’amenitat, amb un llenguatge planer i col.loquial. Pla vingué a Mallorca el febrer de 1921, acompanyat de Joan Estelrich. S’instal•la a Can Tomeu i es dedicà a visitar l’illa. Arran d’aquesta estada, escriví Nota de Mallorca, inclosa dins el volum Les illes, publicat el 1921. Hem seleccionat un fragment de la seva prosa per il•lustrar literàriament el Pla de Mallorca, que situam convencionalment a la plaça de l’església d’Ariany, d’ampla vista sobre el Pla.


La carretera entra en el pla de l’illa i passa, durant molts quilòmetres, entre les parets blanques. La pols de la carretera té una blancor de farina; la blancor de la calç de les parets és, quan s’hi bolca el sol, d’una intensitat incandescent. A banda i banda es veuen els ametllers, els garrofers, les oliveres. Ametllers en flor, voltats d’un aire entre lila i rosa. Hi ha garrofers magnífics, que són aquells que tenen el tronc llis, molsut i tibant com una cuixa de dona; quan passa el ventet i la fulla s’estremix, el pessigolleix arriba a completar la il.lusió de la forma humana. Les menudes fulles de les oliveres tenen la variadíssima matisació del verd platejat.

A terra, els blats menuts posen sota els arbres amples taques de verd mullat. El verd dels camps de faves –amb l’ull i les orelles de llebre de cada mata, cantades pel poeta Colom- és un verd més dens i granulat. A dins dels arbres, de tant en tant, es veu la casa d’una possessió, admirablement ben posada, saborosa, una mica decrèpita, torrada, amb una palmera davant de la porta, una palmera que s’ofereix al sol amb una gràcia masculina i alhora infinitament lànguida.

Aquest paisatge produeix una exacerbació de la vitalitat, una inflor de les venes, una temperatura elevada. És un paisatge que no té res de particular: té, però, una efusió que es projecta a raig sobre sentits i els exalta d’una manera vivíssima. És un paisatge normalíssim, però misteriosament sensual, que no té res a veure amb el quadret a l’oli, l’estampeta fotogràfica o la lluna de mel ingènua. No. És un paisatge que potser per excés de normalitat produeix una ànsia sensual, una taquicàrdia molt activa.

-Font: Pla, Josep: Illes Mediterrànies, 112-113

8. Ariany: Plaça de l’Església

- Llorenç Riber: La mort del maig

Llorenç Riber Campins (Campanet 1881-1958) fou prevere, escriptor i traductor. És un dels màxims representants de la primera generació de l'Escola Mallorquina. El 1931 es publicà el volum Poesies que recull tota l'obra poètica anterior i el llibre A sol alt; hi predomina la temàtica religiosa. El 1935 aparegué La minyonia d’un infant orat, on fa una evocació nostàlgica i idealitzada de la seva infantesa. El poema seleccionat parla, de manera general, d’un poble del Pla, que l’autor ens indica que fou inspirat Per Vilafranca. No obstant això, per la cohesió del nostre itinerari, el situam a Ariany.

La mort del maig
Del pla de Mallorca

Dins la planura ajaguda
el poble és pobre i colrat;
lluny d'altres viles, perduda
sembla una espiga de blat.

Les cases aquí són franques,
no hem mester clau per obrir:
mirau les cadires blanques,
la taula de menjar i

la vella pastera on tova
el pa de blat roveió:
a cada casa una jove,
a cada porta un amor,

a cada finestra alçada
clavells vermells com un cor;
cada llinda és ombrejada
d'un bell parral que està en flor...

De l'església emmorenida
surt per estmnes un raig
d'olor de rosa marcida,
agònic alè del Maig.

Una aura lliberta i pura
m'arriba del camp endins.
Du'm al cor de la natura,
oh entrunyellat de camins!


Font: Riber, L.: Els poetes de l'Escola Mallorquina, 1. Palma: CIM-Moll, 1988, p. 111-112.

9. Petra: Casa natal de Fra Juníper

- Josep M. Salaverria: Petra (Viatge a Mallorca)


Josep Maria Salaverría Ipenza nasqué a Vinaròs, Castelló, l’any 1873, i hi morí l’any 1940. Fou periodista i escriptor. El 1933 publicà la guia titulada Viaje a Mallorca, que incloïa vint il.lustracions d’Erwin Hubert. El llibre tingué un gran efecte propagandístic per al turisme illenc. Seleccionam el fragment que parla de fra juníper Serra.

Aquí hi ha la casa on va néixer el fundador de ciutats. Aquí hi ha Petra, la humil vila de llauradors, endormiscada en la seva calmosa vida camperola i invariable enfront dels transtorns i la mudança dels temps... Tot el poble és ple dels records del pare Serra. Té una estàtua en una placeta silenciosa, i la seva casa natal ha estat rescatada i restaurada amb la major cura possible. Últimament ha estat adquirida pel club de rotaris mallorquins per regalar-la a la ciutat de San Francisco de Califòrnia, en una simpàtica i gentil ofrena.

¿Té aquesta casa cap luxe o perfecció que la distingeixi de les altres cases del poble?. Fra Juníper era un fill de llauradors; els seus pares probablement no posseïen més béns que els altres llauradors del país. Els mobles són humils, les cambres modestes. A la casa no faltarà mai el que calgui, gràcies a aquest savi i rigorós sentiment de l’economia que té el bon illenc mediterrani; però tampoc no es coneixeran els luxes ni les superfluïtats. Fill d’una raça d’homes prudents i educat a l’escola de la sobrietat i de la fermesa, quan el frare aventurer es va llançar pels camins del desert californià tenia a favor seu tots els avantatges. I la seva voluntat vigilant i executora va saber fer sorgir, efectivament, una feliç florida de ciutats sobre l’aspre desert.

Font: Salaverría, J. M.: Viaje a Mallorca (A: Baltasar Porcel: Viatge literari a Mallorca, p. 176; Mallorca y Estrada Vilarrasa, p. 102) / GEM, XV, 50

10. Petra: Monument de Fra Juníper

- M. Antònia Salvà: A la vila de Petra en la inauguració del Monument de Fra Juníper Serra

El poema d’homenatge de Maria A. Salvà a Fra Juníper Serra aparegué a la revista El Heraldo de Cristo, el mes de setembre de 1913, amb motiu de la inauguració del monument a l’Evangelitzador de Califòrnia situat a la plaça de Fra Juníper.


Oh Petra, vila fenera,
que en el sol i aire fresc,
sembrares segles enrera
el teu blat de Sant Francesc.

Quan la mesa fou granada,
oh quina maina de Blat!
La llavor d’aquí emportada
dins el Nou Món ha espigat.

Allà ton fill partia
d’amor santa el cor encès,
-Ja mai més hi tornaria
Al bell redòs de son bres!

Dins son cor cremà la Febre
d’un fecond apostolat,
i al voltant de ton ginebre
hi floria una ciutat.

Tu en servares la memòria,
vila-mare, amb cor feel,
i avui l’arbre de ta glòria
és tan alt que arriba al cel.

Damunt l’era hi has vist retre
aquell blat qui fa bon pa,
vila fenera de Petra
qui te mous, colrant el pla!

Canta, doncs, amb alegria,
que el teu fill, ara exaltat,
ja t’esguarda nit i dia
coronat de santedat.

I sa imatge, oh vila-mare,
beneint tos vells terrers,
somriurà, voltant-se encara
d’un encens de formiguers.


Font: Salvà, M. Antònia. a: Font Obrador, B. Historia de Llucmajor, Vol. VIII, p. 355 / El Heraldo de Cristo, set. de 1913, p. 163. La Nostra Terra, n. 85, gener de 1935.

11. Santuari de Nostra Senyora de Bonany (Petra):

- Goigs a la Mare de Déu de Bonany

El santuari de Nostra Senyora de Bonany es troba situat dalt del puig de Bonany, antigament anomenat puig d'en Burguès i puig de Maria. És una àrea natural de 331 ha de superfície. La tradició sobre l'origen de la Mare de Déu de Bonany és la típica narració de la Verge Trobada: els cristians amagaren la imatge en una cova durant la dominació islàmica, i després de la conquesta catalana fou trobada per un pastor en una cova dels voltants de la fonteta de la Mare de Déu. Les primeres notícies del santuari es remunten a l'any 1606, quan el rector de Petra d'aleshores, Mn. Miquel Vicens, hi promogué un petit oratori, bastit sota les ordres del mestre d’obres Antoni Genovard. El nom de Bonany sembla que data de 1609, quan una previsible mala anyada fou convertida en una bona collita per intercessió de la Mare de Déu després d'una processó al santuari, quan plogué abundantment.

Una de les estrofes d’un dels diferents goigs dedicats a la Mare de Déu de Bonany diu així:

Per Vós la salut del món
als creients aparegué,
i d’aquí el bon any vingué,
per el qual los anys bons són.
Amb Jesús ferment portau
qui el fruit de l’any corrobora.
Donau-nos bon any Senyora,
car del Bon Any sou la clau

Font: Amengual i Batle, Josep: Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares, 88.


TORNA A DALT