CAT · ESP · ENG · DEU



16. POESIA I NATURA: Cabrera

Itinerari guiat per una de les excursions clàssiques de l'illa de Cabrera. Pujada a La Miranda en un recorregut ple de referències històriques, patrimonials, naturals i poètiques. Recorregut acompanyat de poesia, d'entre altres, Glòria Julià, el Cançoner Popular,Pere Quart, Blai Bonet, Carles Rebassa i Margalida Pons. El parc nacional està constituït per l'arxipèlag de Cabrera format per l'illa principal de Cabrera Gran, l'illa des Conills i una quinzena d'illots petits, més les aigües del seu entorn. Té una superfície de 10.021,51 hectàrees (8.705,26 hectàrees marines i 1.316,25 hectàrees terrestres). I està situat al sud de Mallorca, a deu milles nàutiques del port de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines). Pertany al municipi de Palma. La pujada a la Miranda o na Bellamirada és una de les excursions clàssiques de Cabrera. Després de la forta pujada, un cop superades les cases de sa Font o de can Feliu, arribarem a una de les millors talaies de l’illa. El seu nom fa referència a les àmplies i belles vistes sobre el port, el nord i el llevant de Cabrera. Aquest itinerari s’inicia al port de Cabrera. Arribats a sa Platgeta seguirem la pista que trobarem darrere i que ens condueix a l’interior de l’illa.

Fitxa tècnica

Punt d'Inici: Colònia de Sant Jordi
Entorn del recorregut: Natural
Mitjà: A peu
Durada: tota una jornada
Dificultat: Mitjana
Recomanacions: Cal arribar en barca a Cabrera des de la Colònia de St Jordi i demanar autorització i guiatge al personal del Parc Natural de Cabrera. Itinerari: La Miranda Horari (anada i tornada): 2 h. Distància del recorregut: 6 km

Recorregut en google maps: http://goo.gl/maps/DjHbU

1. Colònia de Sant Jordi

Punt de trobada i de sortida cap a Cabrera.

2. El camí del port fins a can Feliu

El primer tram del recorregut transcorre per la zona més humanitzada de l’illa. Hi trobarem per aquest ordre les següents edificacions: les cases del Port; l’antiga capella (cas Rei) dedicada a santa Peronella, nom de la darrera senyora de Cabrera; les antigues barraques del campament militar, actualment rehabilitades i utilitzades pel personal del parc; cas Pagès; es Celler, on està instal•lat el museu i les cases de sa Font o can Feliu. A més, trobarem una sèrie d’infraestructures del parc: el parc fotovoltaic i la benzinera.

En aquesta primera part de l’excursió, i si el dia és assolellat, podrem veure alguna sargantana (Podarcis lilfordi), endemisme de les Balears molt característic de l’arxipèlag de Cabrera. També hi observarem caderneres (Carduelis carduelis) i xoriguers (Falco tinnunculus). A l’hivern són abundants els rupits (Erithacus rubecula) i els horabaixes podrem sentir els sebel•lins (Burhinus oedicnemus). També podrem veure algun busqueret (Sylvia spp.), ocell insectívor que s’amaga dins la garriga. Anant cap a l’interior de la vall, passarem per l’antic sementer de sa Platgeta, en el qual destaca un vigorós bosquet de savines. Aquesta zona es conrava fins a la segona meitat del segle xx. Al final del XIX, la família Feliu, la darrera propietària de l’arxipèlag, dugué a terme el projecte d’una colònia agrícola, Vil•la Cristina. Així, se sembrà vinya i es féu vi al celler, en un moment en què França no en podia produir per mor de la plaga de la fil•loxera. Actualment i per l’abandó dels usos tradicionals, el bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i la garriga s’han estès ben ràpidament. En gene ral, podem parlar d’unes formacions vegetals joves, encara que els arbres ja no ens permeten veure el monument als francesos des de la bocana del port, cosa que sí ocorria fa algun temps, com evidencien
les fotografies antigues.

3. Can Feliu

Just al començament de la pujada s’alcen les cases anomenades de can Feliu, conegudes també com les cases de sa Font, per la surgència d’aigua existent. Una font de mina que és la principal subministradora de tota l’illa. Aquesta edificació està ubicada en un dels llocs més privilegiats de l’illa. D’una banda està ben protegida de la influència marina (vents forts i temporals) i per l’altra, està, com ja hem dit, al costat de la font més important d’aigua. Avui l’interior no té res a veure amb l’antic habitatge, car les particions han desaparegut i s’usa de taller i magatzem.

4. El forn de calç

Més amunt de sa Font i mirant a la nostra esquerra, hi ha una construcció consistent en un enorme forat folrat de paret seca. És un dels forns de calç viva de Cabrera, en els quals s’elaborava calç de la roca calcària, tan abundant a tot l’arxipèlag. Aquesta calç posteriorment era transportada a Mallorca per ser venuda. Aquests darrers anys ha estat restaurat amb l’ajuda d’un mestre marger i un grup voluntaris.

5. El savinar de la pujada a la Miranda

Gran part del vessant pel qual pugem està ocupat per un dens i jove savinar. La savina (Juniperus phoenicea) és una espècie que es localitza en moltes zones de Cabrera. Acompanyant la savina hi ha nombrosos arbusts, com la mata (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), la lletrera (Euphorbia dendroides), el ginebró (Juniperus oxycedrus), etc. En la nostra ascensió, i també des del cim de la Miranda, és possible que puguem contemplar alguna au rapinyaire volant pel cel: falcons pelegrins (Falco peregrinus) i àguiles peixateres (Pandion halia etus), nidificants a Cabrera; àguiles calçades (Hieraetus pennatus), arpelles (Circus aeruginosus) i altres, només presents a l’hivern o en època de pas. Pel camí, se’ns poden creuar conills (Oryctolagus cuniculus) que ràpidament s’amagaran davall un matoll qualsevol.

6. El cim de la Miranda o na Bellamirada

Des d’aquest punt gaudirem d’una immillorable panoràmica del port i de gran part de Cabrera, com l’illa des Fonoll a l’Olla o la cova Blava a Santa Maria, entre d’altres. La vista, en dies clars, passarà damunt l’illa dels Conills fins a arribar a Mallorca, d’on podrem identificar, a més de la costa de migjorn, altres accidents geogràfics, com les serres de Llevant i la serra de Tramuntana. Les roques que formen aquest cim, com la major part dels cims de Cabrera, són de tipus calcari i es formaren en el fons d’un antic mar d’aigües tranquil•les i de poca fondària. Posteriorment, i per efecte de moviments tectònics, aquests materials es varen elevar per sobre del nivell de la mar i quedaren on estan a l’actualitat. Un cop hem assolit la nostra fita, el cim de la Miranda, podrem tornar pel mateix camí, tot vigilant de no relliscar amb les petites pedres del camí. Tot i això i si parlem amb el guia, hi ha la possibilitat de fer l’itinerari per un tirany, de forma que el recorregut serà circular.

Jo visc amb una quimera
que avui o demà plourà
perquè he afinat En Jordà,
cama aquí i cama allà,
aixancat damunt Cabrera.
Cançó popular
Una altra versió:

A on és sa mentidera
que tant diu que no plourà?
Ara he afinat en Jordà
eixancat damunt Cabrera.

A Cabrera hi ha un pi
i una nineta robada,
un aljub que no té fi
i una alzina esmoixinada.

Sa farola de Cabrera
l'hauran d'arribar a tomar
perquè el faroler que hi ha
és de raça punyetera.

Ses muntanyes de Cabrera
són ses més altes del món
i de tan altes que són
s’hi fa mollera roquera.

Cançoner Popular del Pare Ginard.

Virot de Cabrera Gran
i corb marí de ses illes:
-em vols dir per què no dines?
- Perquè no tenc gens de fam.

Virot, si vas a Cabrera,
diràs a l'Emperial
que tenc es braç que em fa mal
d'estirar sa llampuguera.

Recollides per Cosme Aguiló

A Cabrera, que no hi ha
ni monges, ni capellans,
ni frares ni ermitans,
a sullà m'agrada estar.

Recollida per Rafel Bauzà.

L'orfe de la ventrada
diu ara
"el primer home en estat,
embarassat,
que arribi a Cabrera,
l'illa serà seva".
I ara què?
I ara què?
Com voleu,
com voleu que despulli
aquesta geografia
tan pia
com és la geonatura
que retura
amb cura
tot indici neguitós de canvi?
"Beu -diu-,
beu grans glopades de saliva
i veu i crida
aquesta majoria
que tria
el que li és donat pel plaer".

Pau Vadell Vallbona

7. Davallada cap a la Cala

LA CALA
Obriu-me dins el mar, vells pescadors,
que m’entri de verdor una alenada

que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.
Carritxeres de sol. El mar dibuixa
blancors i morenors de les terrasses,
que guaiten, sota una ombrel•la verda,
a la fira de llum, il•luminades.
Dormides xarxes fosques pels murs blancs:
el sol hi juga, aranya entre les malles.
Tot dorm un somni verd; només el sol
llança una pluja d’or als pits de Dànae.
Un molí d’alegria tenc al cor...
Moliners, moliners d’aigua salada:
pel caló del meu cos, lent, hi desfila
un horabaixa mariner del Carme.

Blai Bonet. Quatre poemes de Setmana Santa

CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
Rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mareselva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).


Josep Maria Llompart

LAI
Va ser estrany aquell matí:
estaves més lluent que un altre dia.
Vaig demanar-te "On vas
amb aquesta cara guapa
que just de veure't se'm fonen les cames
i es fan aigua de la mar?"
M'ho digueres: "És molt fàcil.
Et veig més amic teu que un altre dia.
Tu tem-te del sol que fa.
Lleva-li temps al temps d'ara.
A mig camí ja farem la calada,
serem d'aigua de la mar."

Carles Rebassa

LA SALAMANDRA

Regna l'absència:
la salamandra ha obert els ulls.
El seu cos emergeix
del son letàrgic,
bufant insaciat,
dins la natura morta.
Repta el desig envers l'inevitable
cercle letal. Ver i fingit
fineixen en la vasta
erola de l'inici.
Margalida Pons. Les aus.


TORNA A DALT