CAT · ESP · ENG · DEU



15. POESIA I NATURA: Finca Es Galatzó

Itinerari guiat per la finca de Galatzó on realitzarem un recorregut pels llocs més destacats d’aquest indret, ple de referències històriques, patrimonials, naturals i poètiques. L'itinerari va acompanyat de poemes d’escriptors seduïts per aquest paratge natural. Itinerari de la finca que uneix les cases de la possessió amb una antiga zona d'explotació agrícola que limita. En el seu recorregut l'itinerari transcorre per zones d'explotació agrícola típiques d'una possessió de muntanya, podent-se observar exemples molt interessants d'enginyeria de pedra en sec (bancals, eres, fonts, forns). També podrem observar la fauna i flora característiques de la Serra de Tramuntana, destacant la presència de cabres mallorquines i alguna que una altra àguila calçada, mentre es recorren alzinars, pinedes i estepes. En aixecar la vista es pot observar la Serra de Tramuntana en tota la seva esplendor, destacant els cims del Galatzó, la Mola de S’Esclop i Na Bauçana, que flanquegen la vall de Galatzó que discorre enfront de nosaltres. L'itinerari també incorpora dos jaciments prehistòrics de primer ordre, es Tramuntanal i el puig de s'Argolla.

Fitxa tècnica

Punt d'Inici: Ca l'Amo en Biel
Entorn del recorregut: Natural
Mitjà: A peu
Durada: 3 hores
Dificultat: Alta
Recomanacions: Aparcar el cotxe a l'estacionament de la finca.

Recorregut en google maps: http://goo.gl/maps/muUru

1. Ca l'Amo en Biel

Ca l’Amo en Biel és una casa de camp d’una sola planta i organitzada al voltant d’un pati central. Es localitza a la part més baixa de la vall, on es cultiven els ametllers.

“A les tres de la matinada, partírem en carruatge cap a les cases de Galatzó. Davallant, davallant, per dins olivars, la claror dels estels, era una cosa meravellosa... A Galatzó deixàrem el cotxe i muntàrem les someres. Era ja auba clara i prenguérem per dins un torrent, aleshores eixut, vorejats d'esbarzers i grans brancatges de figuera. Sortim del torren i, hala, per amunt! (...) El vent de les altures, carregat d'aromes de pinar, ens feria el rostre; el sol daurava ja certs indrets de la muntanya però res, ni una ànima vivent en tot allò!”

“La casa de Galatzó, de senyorial aspecte i embellida per la llegenda que la fa morada del Comte Mal, s'alça al fons d'un grandiosa clotada entre olivars i marjades de tarongers (...) Davant la casa, i separat d'aquesta per una ampla carretera ombrejada d'arços esponerosos, hi ha un jardí abandonat i suggestiu, ple de rosers, mimoses i baladres florits que es mesclen amb arbres de variada fulla (...) Després d'un dinar de prínceps, servit al menjador dels amos- una estància de volta, blanca, tota ella, com la tefla de la neu, i amb una ampla finestra amb retxats de ferro qui dóna a la carretera dels arços, vaig sortir jo defora, mentre els altres restaven dins amb conversa de sobretaula”.

(Maria Antònia Salvà, Excursió a Galatzó, circa 1910)

2. Es Tramuntanal

Es Tramuntanal és una de les zones d’explotació agrícola tradicional de muntanya. En aquest indret es pot observar el conjunt etnogràfic “d’Es Tramuntanal”, datat entre els segles XVI i mitjans del XX. Està compost per una casa de roter, destinada a refugi temporal dels pagesos, animals i eines; una era de batre, que servia per trillar els cereals i un qanat. Per tant, parlam d’un conjunt format per un lloc d’hàbitat, un espai per al cultiu i per les tasques agrícoles. A més, compta amb recursos hídrics per proveir d’aigua als treballadors i al ramat.
A poca distància, podem localitzar un altre conjunt arquitectònic d’època talaiòtica, del que només es conserven tres murs de tipus ciclopi. Segurament servia per controlar el territori, ja que es troba en un altiplà.

GALILEA

Dins el cor de la muntanya,
sota l’esguard de la mar,
cada casa una foganya;
i en ella el foc de la llar…

Cada llar la seua terra,
cada terra el seu hortet,
que amb l’aigua de dins la serra
fa de tot un bon esplet.

Les dones coint oliva,
i pauma arrabassant;
la feina sempre és aspriva,
feixuga i molt constant.

Els homes dins la garriga
fent sitja i tallant pins;
i per fort que l’hivern siga
sempre estan comellà endins.

Saben molt d’aquella pau
que sols el mal temps pot rompre;
d’un benestar que bé es compra
a canvi d’esser esclau.



Ser esclau de la natura
que Déu paga amb benestar;
la grandesa de l’altura,
i l’amistat de la mar.

Galilea és lloc de calma
Paradís del Creador,
que té la mar per peana
i per dosser Galatzó.

Antoni Esteva

II
S’enfila per la serra mallorquina
una cresta de gall de pedra dura
i en la punta més alta s’endevina
el Galatzó, que a prop del cel s’atura.

A baix hi ha un poblet sense metzina
d’un bíblic nom, d’essència que perdura
i cases que embelleixen la perla fina
d’una església amb una verge pura.

Aquí es troba la pau tan desitjada
amb aire pur i alè de primavera,
lluny de ciutat, que gran desfici dóna.

el nom de Galilea ben amada,
amb brots de pi, de mata i d’olivera
mereix el do gentil d’una corona.

A. Vidal Isern

3. S'Argolla

Des de la talaia de s’Argolla podrem observar unes interessants vistes de la vall de Galatzó i de la Serra de Tramuntana (Serra de Na Burguera), així mateix podrem contemplar diversos conjunts etnogràfics i arqueològics, dels quals podem destacar: el jaciment arqueològic de s’Argolla, d’època talaiòtica ubicat sobre un pujol, la qual cosa li confereix un gran domini visual sobre el territori per tal de controlar-lo. Aquest jaciment es va continuar utilitzant en època islàmica i moderna degut a la seva situació geogràfica. El turriforme escalonat és el segon conjunt arqueològic que podem observar. En tercer lloc hi trobem les Pedres de s’Argolla. La seva funcionalitat no està definida, però hi ha diferents interpretacions. Una diu que aquestes pedres foradades varen servir al Comte Mal per castigar als seus enemics. Altres defensen que servien per fer foc o per fermar els animals.

El Comte Mal s'apareix a la seva dona

Què vetlau tota soleta, muller lleial?
Què vetlau, tota soleta, mon desigual?
Jo no verl tota soleta, mon Compte Mal,
Jo no vetl tota soleta, ai, mon Déu val!
Qui teniu per companya, muller lleial? ….
Déu i la Verge Maria, mon Compte Mal….
On teniu les vostres filles, muller lleial?
Dins l'estudi són qui dormen, mon Comte Mal….
Les me voleu deixar veure muller lleial? ….
Vós les me retgiraríreu, mon Compte Mal….
Amb què les retgiraria, muller lleial?
Amb les flamades de foc, mon Compte Mal….
Què és el que duis en els ulls, mon Compte Mal? ….
Males coses que he mirades, muller lleial….
Què és lo que duis en els ulls, mon Compte Mal?
Males coses que he olorades, muller lleial…..
Què duis vós a les orelles, mon Compte Mal? ….
Males coses que sentides, muller lleial….
Què és lo que duis en el nas, mon Compte Mal? ….
Mals pensaments que he tenguts, muller lleial….
Què és lo que duis als jonolls, mon Compte Mal?
Mal ajonollat que he estat, muller lleial….
Què és lo que duis en els peus, mon Compte Mal?
Males passes que he donades, muller lleial….
Jo sent renous de cadenes, mon Compte Mal….
Això són els meus cavalls, muller lleial….
Los voleu donar civada, mon Compte Mal? ….
Ells no viuen de civada, muller lleial….
Me voleu dir de què viuen, mon Compte Mal? ….
D'animetes comnedades, muller lleial….
El gall canta, i no te'n vas, mal esperit?
El gall canta, i no te'n vas? Ja és mitjanit!
Digau per on he d'eixir, muller lleial…..
Per allà on sou entrat, mon Compte Mal….
Per les juntes de les portes, muller lleial,
Per les juntes de les portes, món desigual!

(El Comte Mal s'apareix a la seva dona. Cançó Popular)

Mes, on cobra la llegenda
sa cruesa més horrenda
és al fons de les muntanes i alzinars de Galatzó,
on el voltor encara escura
claps de morta carnadura
i ossos sense sepultura
d'aquells valents que afrontaren els furors del seu senyor

(...)

Així el Compte corre i pena
pels sues pecats sense esmena,
per la sang en va vessada, per l'amor que no pagà
I en son cavall que flameja
el seu cos crema i sangueja,
i amb el seu dolor passeja
tots el dolors i les llàgrimes de l'avui i del demà

Així el Compte corre i crema
I en la seva angoixa extrema
per la muntanya i la plana, per la vila i la ciutat
la seva ànima mai lassa
és el lament de la raça
és l'angúnia, que mai passa.

(Fragments del cant dotzè dedicat al Comte Mal de Guillem Colom)


4. Les cases de la possessió

Les cases de possessió formen el nucli de la finca. La seva estructura arquitectònica és fruit d’una simbiosi entre les activitats agropecuàries que s’hi feien, l’organització social existent i les diferents modificacions fetes amb el pas dels anys.
El primer conjunt de cases respon als habitatges, la capella, sestadors, estables i les dependències de magatzematge agrícola. El segon nucli, separat de les cases principals, està format per unes porqueres, vaqueries i altres dependències agrícoles i ramaderes.
La façana principal està formada per tres alçades que s'adapten al pendent del terreny. A la planta baixa es disposen dos portals, un de central de mig punt que configura el portal forà i dóna accés al pati interior i un altre, adintellat horitzontal, que es correspon amb l'entrada a la capella. Entre tots dos portals se situen una sèrie de finestres adintellades horitzontals. A la planta noble es localitzen una sèrie d'obertures i una balconada de ferro forjat. Al centre es disposa un rellotge de sol. A la planta superior s'hi observen una fila d'obertures rectangulars de menor grandària. Tota la façana és de pedra en verd.
La façana lateral est es caracteritza per la presència d'un porxo embigat sostingut per pilars poligonals, cobrint l'arrencada del camí de ses Sínies i generant una terrassa en la planta noble. A aquesta façana es repeteix la decoració ja documentada en la principal.
En el cos posterior es localitzen les diferents dependències agropecuàries. S'accedeix a elles pel pati interior, encara que des de la façana posterior es té accés a la segona planta del cos. La zona dels magatzems té dues alçades amb portes i finestres adintellades horitzontals de diverses grandàries. La façana del lateral oest té una sola alçada i presenta un arc escarser a cada costat, que permet l'accés a una portassa i a una segona dependència. En el centre s'observa una obertura adintellada que se sosté sobre tres pilars amb llinda motllurada. Aquesta estància albergava l'antic safareig. Sobre aquest cos es disposa una terrassa amb balustrada de pedra.

Com un vot expiatori/entre la Ciutat de vori, /de Mallorca i sa badia, obert al sol i a l'embat/al somrís de la mar clara/i al cel blau que l'empara,/el convent de Santa Clara/dreça els seus vells murs altívols i el seu campanar/colrat". Davallam cap al carrer de la Portella, on s'alça Can Formiguera, que ens recordarà l'esperit i la petjada del Comte Mal, una llegenda que s'encarna en el segon comte de Santa Maria de Formiguera. Ramon Picó i Campamar al poema "De pressa!", enèrgic i vitalista ens recorda com l' esperit del comte és condemnat a vagar eternament: "De pressa va, ben de pressa/ lo poltre del Comte Mal;/de tan de pressa, no corre/no corre que va volant"
















«Copeo, copeo, copeo traïdor:

 roseta encarnada, 

si t’he agraviada 

jo et deman perdó...»
Qui me duu l’estrofa, plena de perfums, 

abella brunzenta de la soledat?...

Quan de ma finestra, a encesa de llums, 

estenc la mirada per damunt Ciutat,

i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana, 

dins la serra immensa 

que l’illa travessa, que l’illa defensa 

de la tramuntana, 

llavors de la serra surt una cançó, 

surt una harmonia que es torna visió:

«Jo vénc a parlar-te d’una vida d’or, 

de la vida lliure que enyora ton cor; 

som la camperola que presents te duu,

jo vénc de la serra, mes no som per tu.»
(fragment de La Serra, de Joan Alcover)


5. La clastra

El pati interior està empedrat i en ell s'observa un coll de cisterna circular en el centre amb una pila cònica adossada en el lateral. Les cobertes dels cossos són inclinats amb diferent orientació. Totes elles de teula àrab. Dintre de la clastra podrem observar: la casa dels amos, la tafona, el forn, la garrofera, la sala del cor, sa fusteria, l'habitació dels missatges i les dependències de l'administrador.

RECORD DE L'EXCURSIÓ A GALATZÓ
Jo no creia mai tornar-hi
al cimal de Galatzó
d'on un dia d'encantari
poguí veure l'escenari
d'un voltant corprenedor

Lloc que fora placidesa,
paradís de l'ideal.-
sense l'ombra arreu estesa
que el sobtava en sa feresa
al record del Comte Mal

Mes ja l'ombra d'aquell dia
s'ha esvaïda a l'horitzó
dins la claror de poesia
-sol o llibre en ple migdia.
Mercès a qui n'és Autor
(Maria Antònia Salvà, 1950)

6. Els jardins

Enfront de l'habitatge principal hi ha dos jardins, uns galliners i un hort didàctic. Tanquen la carrera mitjançant un mur de mig metre sobre el qual es disposen uns pilars quadrats. En el centre es localitzen dos pilars que sostenen el reixat metàl•lic. A l'interior, se situa el primer jardí, d'estil francès, probablement datat de 1804, moment en què va haver-hi fortes pluges que van fer mal bé les zones de cultiu. La vegetació es distribueix en pasteres de formes variades i sinuoses formades per pedres. En el centre del jardí es pot observar una font de planta circular amb una escultura central. Al voltant de la font, es disposen bancs de pedra.

En la part posterior, es localitza un segon jardí, d'estil anglès. Destaca la presència d'un llac artificial amb forma de ronyó. Actualment s'està treballant per a convertir-lo en un jardí de mostra de flora mediterrània, també s'ha creat en el seu interior un centre de recuperació de tortuga mora i un hort didàctic.

7. La capella

La capella té accés des d'un portal adintellat situat aquest en la part de la façana principal. A l'interior s'observa una coberta plana i planta longitudinal dividida en tres trams marcats per pilastres de pedra. El primer tram, al costat de l'accés, té un cor elevat amb balustrada de fusta. En el mur s'obre una rosassa que data de 1952, data en què es va realitzar l'última reforma. El segon tram correspon a la nau. El tercer ocupa l'absis amb capçalera plana en la qual s'ha construït un retaule (Es poden observar les imatges de la verge del Carme, Sant Ignasi de Loiola i Sant Sebastià) A cada costat hi ha un portal que dóna pas a la sagristia, situada en una estada posterior més elevada.


TORNA A DALT