CAT · ESP · ENG · DEU

Cerca avançada
Cerca avançada


Més paràmetres
Més paràmetres

El cançoner Ginard

"Jo veig així el Cançoner. A la manera d'un arbre filosòfic lul·lià.
Revingut de soca, enfonya les arrels en la carn bategant del poble mallorquí,
i la sang humana n'és la saba. S'enfila fins als núvols i abriga tota la nostra terra, millor dit, és la nostra terra feta música i cançó.
L'arbre immens se desplega en una vintena de branques poderoses,
plenes de nius, de molsa, de barballera i vegetació petita i tenaç.
Cada branca és una pul·lulació d'ulls i de brots, i a cada final de brot
hi ha flors de tot color, les cançons, simples i senars com les flors de foravila"
RAFEL GINARD


El gran llegat de Rafel Ginard a la cultura catalana és sens dubte el Cançoner Popular de Mallorca, quatre volums que apleguen les cançons conservades per tradició oral de l'illa.


Ginard va consagrar bona part de la seva vida a aquesta, recollint en plaguetes tot el material oral que tenia oportunitat de conèixer. També va ser capaç d'implicar molts amics en aquesta empresa, els "Amics del Cançoner", una nòmina extensa de col·laboladors d'arreu de l'illa, que regularment proporcionaven a Ginard les cançons que havien pogut aplegar en seu entorn. Per realitzar aquest treball, Ginard va rebre l'ajuda econòmica de l'Institut d'Estudis Catalans, a través del premi Josep Massot i Palmés l'any 1955.


El procés de realització

El procés de recopilació, organització del material i edició del Cançoner va ocupar diverses dècades en la vida de Rafel Ginard. Ens remetem a les paraules de l'especialista Pere Rosselló Bover, a Els camins de la Cançó: vida i obra del P. Rafel Ginard (Ed. P.A.M., 1999)


"A finals dels anys 50 el P. Rafel Ginard Bauçà ha recollit un gran nombre de plaguetes amb cançons populars mallorquines. Fa uns quaranta-cinc anys que es dedica a aquesta labor. Estimulat pels diversos premis i ajuts rebuts en els darrers anys i per l'ajut d'un gran nombre de col·laboradors de Mallorca, el projecte de publicació del Cançoner va prenent forma. Ginard ja és a la seixantena i segurament pensa que ha arribat l'hora de donar sortida al treball a què ha dedicat la major part de la seva vida. També és possible que un fet anecdòtic, un petit incendi a la seva cel·la, el decidís a posar en marxa d'una vegada la publicació del Cançoner. [...] Ara bé, abans de veure la llum, el Cançoner haurà de superar dos grans entrebancs: primer, trobar un editor adequat, que reuneixi totes les garanties de pulcritud i de rigor; i segon, comptar amb l'ajut econòmic d'alguna entitat que el faci viable econòmicament."


El primer d'aquests entrebancs es va veure resolt amb l'adhesió de Francesc de B. Moll al projecte i la seva implicació com a editor, probablement l'únic editor mallorquí en aquells moments capacitat per un projecte d'aquesta envergadura, avalat per la imponent tasca realitzada amb el Diccionari Català-Valencià-Balear. La qüestió del finançament es va tramitar amb la petició d'adhesió dels ajuntaments de Mallorca al projecte, si bé aquesta iniciativa va fracassar. Posteriorment, i amb la mediació de l'Orde Franciscà, s'aconseguí que la Fundació Juan March accedís a patrocinar el projecte que va fer possible l'edició dels quatre toms del Cançoner.


L'any 1960, Ginard publica a la Biblioteca "Les Illes d'Or" de l'Editorial Moll, el llibre titulat El Cançoner Popular de Mallorca. En realitat l'assaig és un extens pròleg que havia escrit per tal d'encapçalar l'edició del Cançoner, però Francesc de Borja Moll va trobar més adient publicar-lo com un assaig independent. El 28 de desembre de 1963 Moll escriu a Rafel Ginard comunicant-li oficialment que és a punt d'iniciar una nova col·lecció, "Els treballs i els dies" i que el volum tercer i els següents podrien ésser dedicats a la publicació del Cançoner Popular de Mallorca.


Pel Nadal de l'any 1966 apareix la primera edició del primer volum del Cançoner, que conté les cançons de tema amorós. L'edició és rebuda amb entusiasme, i objecte de nombrosos comentaris positius per part dels opinants i especialistes del moment. Josep Massot i Muntaner, un dels màxims especialistes de la literatura oral mallorquina, escriu a Serra d'Or que el Cançoner ofereix "la imatge d'una Mallorca encara no oberta al turisme, agrària, semifeudal, que viu completament en règim de cristiandat i aïllada en tot el sentit de la paraula", és a dir, que Ginard ha estat capaç de copsar i compilar amb pulcritud la veu del poble.


L'any 1967 rep un Premi Especial dins el marc dels Premis Ciutat de Palma pel Cançoner Popular de Mallorca. El segon volum apareixerà el 1967, i a partir d'aquí s'incrementa l'obsessió de l'autor per acabar l'obra. De cada vegada més, és conscient que no podrà finalitzar la publicació sense l'ajuda de Francesc de Borja Moll. L'aparició dels volums tercer i quart patirà un retard molt considerable, tot i que l'any 1975, finalment, apareix el darrer tom.


Contingut i abast

El Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard és la més extensa compilació de patrimoni oral cançonístic fet mai en llengua catalana, i segurament un dels més extensos en qualsevol llengua. Aplega més de vint mil cançons diferents i més de cinquanta mil variants, xifres que "representen un cúmul de feina, una constància i una tenacitat que poques vegades es troben reunides en una sola persona" (Francesc de B. Moll, assaig d'estudi preliminar al Tom I del Cançoner Popular de Mallorca, 1966).


El Cançoner Popular de Mallorca conté el text literari de més de vint mil cançons conservades per tradició oral i recollides a Mallorca, despullades de la tonada o la música que originàriament les acompanyava a l'hora de ser cantades. Aquest material folklòric, resultat de més de quaranta anys de replega a tots els pobles de l'illa, és tanmateix incompleta, especialment pel que fa a les cançons curtes. Així mateix, el mateix Rafel Ginard admetia en el moment de la publicació que havien estat eliminades de la publicació un bon nombre de cançons amb contingut eròtic evident, escrúpol principalment motivat per la preocupació del paper que la censura pogués exercir sobre l'edició.


El Cançoner Popular de Mallorca es presenta en la seva edició classificat de la següent manera: en primer lloc, dos grans grups de cançons en funció de la seva tipologia, cançons curtes i cançons llargues.


Les cançons curtes es classifiquen per la seva temàtica en diferents seccions (cadascuna de les quals es ramifica en les corresponents subseccions): Amoroses; De bressol; Del camp; De feina; De jocs infantils; De localitat; De matrimoni; De meteorologia; De picat; Religioses; Sentencioses; etc. La secció d'Amoroses és la més abundant (més de 5.000 cançons). Les cançons llargues es distribueixen en tres seccions: Codolades, Glosades i Romancer.



TORNA A DALT