CAT · ESP · ENG · DEU

L’autor

Els anys d’infantesa (1899-1912)

Rafel Ginard i Bauçà neix dia 27 de juliol de 1899 a Sant Joan de Sineu, a la casa 1 del carrer de Socies. De pares pagesos, el nucli familiar, amb la seva manera de viure humil, va ésser l’origen de l’afecció posterior de recollir les cançons populars mallorquines. Així ho explica al llibre El cançoner Popular de Mallorca, on també recorda que va començar a aprendre cançons precisament en col·laborar amb els pares en les feines del camp. Així, del pare va aprendre sobretot cançons de treball, mentre que la mare li ensenyà les oracions populars. De l’hostilitat de l’ambient infantil del poble derivaran nombroses reflexions pedagògiques que caracteritzen el pensament de Rafel Ginard, com la de la necessitat de tractar els nins amb delicadesa, d’envoltar-los de cultura i de sensibilitat, el rebuig dels càstigs físics i de les humiliacions, l’eficàcia de la persuasió en la correcció de la conducta, la necessitat d’eradicar la violència dels jocs i de l’ensenyament. L’antimilitarisme sembla ésser una de les conseqüències de l’aversió que sent per l’ambient viscut a la infantesa i per la formació rebuda, potser juntament amb la lectura de Tolstoi. El 12 de febrer de 1913, quan encara no ha complert els catorze anys, Rafel Ginard i Bauçà marxa a la vila d’Artà per començar estudis eclesiàstics al convent dels PP. Franciscans.

“Portada del De com era infant, dietari de memòria dels anys d’infantesa del Pare Ginard”

Els anys d’estudiant (1913-1922)

Artà és el lloc on Rafel Ginard descobreix el paisatge i la força que li transmet. També és el moment del descobriment de les tradicions folklòriques, com ho desmostra el fet que cap al 15 anys començà a recopilar frases i expressions populars que una primera plagueta que entorn al 1915 ja era plena. La primera cançó popular que recull durant aquests anys és “La cançó de les veritats”, que li dona a conèixer un home de Sineu. En els anys de seminarista llegeix els escriptors mallorquins i catalans i s’amara de l’estil i de l’esperit poètic dels autors de l’Escola Mallorquina, d’entre els quals sent admiració i preferència per Llorenç Riber.

Les primeres obres: Els croquis artanencs (1923-1930)

A partir de 1924 comença a col·laborar en el Diccionari Alcover-Moll, tasca que haurà d’abandonar per mor de la seva incorporació al convent d’Artà com a prior. El seu primer llibre és el titulat Els Croquis artanencs, sorgit el 1929 arran de les col·laboracions de Rafel Ginard al Llevant i consisteix en un conjunt de proses centrades en tema del poble i paisatges artanencs. L’any 1930 presenta al Jocs Florals de Barcelona un conjunt de 6 poemes Ramell de sonets, pel qual rep el premi Extraordinari. Aquests poemes representen l’inici de l’adscripció paisatgística de la poesia de Rafel Ginard. Els Croquis reflecteixen una barreja genèrica pròpia de la prosa noucentista i combinen la descripció, el folklore, la narració, l’article històric i la prosa poètica. Segons Jaume Guiscafré hi ha tres elements que donen unitat i coherència als articles de Croquis artanencs: el títol, la temàtica circumscrita al terme d’Artà i als seus habitants, i l’actitud idealitzadora amb què Ginard els presenta. L’actitud davant el tema rural és diferent a aquella que per exemple havia mantingut Salvador Galmés amb els seus relats tràgics però la idealització no arriba als extrems que trobarem a La minyonia d’un infant orat (1935) de Llorenç Riber.

Altra vessant de la seva obra és el dels articles de temàtica religiosa publicats a El Heraldo de Cristo a partir de 1920.

“El Pare Ginard al claustre de St. Francesc de Palma”

Anys de crisi (1930-1936)

La poesia de Ginard durant aquests anys s’inclina cap al paisatgisme. En els Jocs Florals de Barcelona de 1930 rep premi per l’aplec Ramells de sonets. Dos anys més tard rep el segon accèssit a la Flor Natural dels mateixos Jocs pel poema Torrent saltador. Un dels poemes més autènticament religiosos és el titulat Soliloqui de Primera Comunió amb el que guanya el premi Viola d’or i argent als Jocs florals de Mallorca l’any 1935. Mentrestant continua publicant articles a El Heraldo de Cristo sota el pseudònim de Blanquerna i abandona el projecte dels Croquis artanencs. En aquests anys s’inicia la relació epistolar de Rafel Ginard amb Miquel Ferrà, que es mantindrà durant molts d’anys; Ferrà esdevé el seu confident en matèria literària.

L’any 1930, Rafel Ginard viatja a Itàlia. Coneixem les impressions d’aquest primer viatge a Itàlia en motiu de la canonització de Santa Catalina Thomàs, gràcies a un detallat dietari personal. Rafel Ginard llegeix la conferència “Santa Catalina Thomàs i Mallorca” el 21 de juny a la Casa d’Espanya. Roman a Roma durant dos mesos en els quals la sensació de llibertat que fins ara no havia sentit i un ambient poc propici per a la creació artística i per al treball intel·lectual a Mallorca és un tema que l’obsessiona. A Roma s’adona de les diferències entre la societat mallorquina i la italiana.

L’any 1932 comença a Artà la redacció d’un llibre en què pretén plasmar la seva infantesa. L’any 1966 el revisarà i titularà De com era infant, però no serà publicat fins el 2007. De com era infant té un interès biogràfic i també documental ja que reflecteix la quotidianitat d’un poble rural de principis del segle XX.

La guerra civil (1936-1939)

L’inici de la guerra coincideix amb el moment en què el P. Ginard és el prior del convent d’Artà, càrrec que ocuparà fins l’octubre de 1937. De cara a les festes de Sant Antoni de 1937 començà a prendre notes per elaborar l’Argument, anotacions que comencen el 12 de gener i arriben fins el 31 de juliol, per la qual cosa són d’un notable interès per conèixer la reacció de Ginard en produir-se l’alçament militar. L’octubre de 1937 deixa Artà per instal·lar-se al convent de Palma, on residirà fins el 1943. El curs de la guerra accentua la seva consideració negativa de l’ésser humà, del militarisme i de la violència. Però sobretot l’actitud del bàndol franquista envers la llengua catalana el distancia cada vegada més del nou poder instaurat. Sota el títol de Novell Llibre d’Amic i Amat, Ginard compon un llibre de meditacions, que sobretot abasten aspectes morals, religiosos i psicològics, redactat entre el 12 de novembre de 1935 i el 2 d’octubre de 1937.

A partir del seu trasllat a Palma el 1937 i després, des de 1943, quan s’instal·la a Llucmajor, Ginard s’interessa molt especialment per Ramon Llull i emprèn una important tasca de divulgació de la figura i obra lul·lística.

Durant la Guerra Civil Rafel Ginard publica alguns poemes amb el paisatge com a font d’inspiració. Entre el gener i el juny de 1937 publica a El Heraldo de Cristo una sèrie de cinc poemes sota el títol general de Ritmes artanencs, signant amb el pseudònim de Blanquerna.

Al final de la Guerra civil inaugura una nova secció a El Heraldo de Cristo titulada “Ensalada mallorquina” i signada amb un nou pseudònim En Tià de Sa Real. Aquests articles estan escrits en un llenguatge popular i dialectal i són constituïts majoritàriament per diàlegs.

“Les primeres pàgines de l’Argument de 1936, excel·lent testimoni dels mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil”

Els anys de clandestinitat (1940-1949)

El mes d’agost de 1943 es trasllada des de Palma al convent de Sant Bonaventura de Llucmajor. Són anys en què freqüenta l’amistat de Miquel Ferrà i en els què col·labora amb el grup santjoaner de la revista Documenta, que es proposava la recuperació de documents antics per tal d’emprendre l’elaboració de la història del municipi. Ginard és durant aquests anys un dels religiosos més destacats en la defensa de la nostra identitat lingüística i cultural.

L’any 1941 participa en un àlbum dedicat al mestre Lluís Millet, commemoratiu del Cinquantenari de l’Orfeó, en el qual per part de Mallorca també prenen part Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Joan Pons i Marquès i Mn. Josep Cerdà.

Entre 1941 i 1948 participa a les tertúlies clandestines que s’organitzaren a casa dels germans Marià i Mercè Massot.

El 1945 col·labora amb dos poemes sota el títol De l’agre de Sant Joan en el volum col·lectiu Amistati, en recordança al P. Miquel Batllori. També treu dos poemes a la Corona poètica edició de 1945 en motiu del Tercer Centenari de l’Elecció de Sant Marc Evangelista com a patró de Sineu. L’any 1947 participa a les tertúlies a casa del poeta solleric Guillem Colom, en les que es prepararen les activitats que s’havien de celebrar a Mallorca per commemorar l’Entronització de la Verge de Montserrat, i assisteix a les vetllades literàries organitzades per Mn. Francesc Sureda i Blanes i col·labora en l’edició clandestina dels fulls titulats Confidencials.

El juliol de 1947 aconsegueix la Flor de Natural a la Festa de la Poesia de Manacor amb un dels seus poemes més originals, Hípica.

Els anys quaranta també es caracteritzen per una gran activitat en el terreny del lul·lisme, la majoria d’escrits publicats sobre Ramon Llull tenen un caràcter divulgatiu.

Temps de “subversió” (1950-1959)

L’any 1950 va col·laborar en les activitats del Secretariat de Propaganda del Diccionari Català-Valencià-Balear.

Els anys cinquanta són anys de redacció de sermons i corones poètiques, conferències, actes d’homenatge diversos i un segon viatge a Roma. La predicació de sermons per diversos pobles foren per Rafel Ginard una ocasió immillorable per recollir cançons populars mallorquines.

El març de 1950 Rafel Ginard rep una ajuda econòmica de l’Ajuntament de Sant Joan per l’elaboració del Cançoner Popular de Mallorca, i comença així la gran tasca de Ginard.

El 1955 rep el premi “Josep Massot i Palmés de l’Institut d’Estudis Catalans per una part del futur Cançoner. I tres anys més tard rep el premi Ciutat de Palma de folklore per un aplec de cançons populars.

Entre els mesos de desembre de 1955 i agost de 1956 redacta entre Llucmajor i Cura, la primera versió d’una hagiografia de Sant Antoni Abat i la versió definitiva del pròleg i del primer capítol.

Durant els anys 50 escriu el Diari (1954-1957), que ofereix un interès múltiple per conèixer el pensament de Rafel Ginard a la postguerra, on es reflecteixen crítiques al poder polític però també a l’eclesiàstic. Pel Diari comprovam que Ginard mostra una visió força negativa de la vida, de l’ésser humà i de les relacions entre les persones.

L’octubre de 1957 torna al convent d’Artà, lloc on residirà fins a la mort.

El 19 de juliol rep el tercer premi de poesia del Certamen Literari Fra Juníper Serra, convocat per l’associació Amigos de Fray Junípero Serra de Petra, pel poema El diví sembrador.

“El P. Rafel Ginard a Sant Francesc, Palma”

L’aparició d’una nova estètica (1950-1959)

En els anys 50, una nova generació d’escriptors irromp en l’escenari literari insular. La publicació de l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951) és el signe de l’aparició del grup, del qual formen part Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Josep M. Llompart, Llorenç Moyà, Cèlia Vinyes, Miquel Dolç, Bernat Vidal i Tomàs... Ginard aleshores ja té amb cinquanta-dos anys i encara només ha publicat un sol llibre, els Croquis artanencs. No obstant les diferències estètiques i d’edat, mantindrà una bona amistat amb alguns d’aquests escriptors, sobretot amb Bernat Vidal i Tomàs i amb Josep M. Llompart.

Els inicis del Cançoner Popular de Mallorca (1960-1965)

El mes de gener de 1960 apareix a Artà la revista mensual Bellpuig. Fins el febrer de 1965 hi reprèn una nova sèrie dels Croquis artanencs, continuació de la que entre 1926 i 1932 havia tret al Llevant. Una altra aportació al Bellpuig és una secció en castellà titulada “Conozca lo nuestro” amb un marcat caràcter etnològic, folklòric i paisatgístic. A més, sota el pseudònim d’En Tià de Sa Real treu entre l’abril de 1961 i el novembre de 1963 la secció “De l’agre de la terra”. I entre el gener de 1962 i el de 1964 treu la secció “Silueta del mes”.
L’any 1960 publica a la Biblioteca “Les Illes d’Or” de l’Editorial Moll, el llibre titulat El Cançoner Popular de Mallorca. En realitat l’assaig és un extens pròleg que havia escrit per tal d’encapçalar l’edició del Cançoner, però Francesc de Borja Moll va trobar més adient publicar-lo com un assaig independent.

L’any 1965 rep un premi a Pollença en un certamen en homenatge a Ramon Picó i Campamar pel seu poema Estiueg.

El 28 de desembre de 1963 Francesc de Borja Moll escriu a Rafel Ginard comunicant-li oficialment que és a punt d’iniciar una nova col·lecció, “Els treballs i els dies” i que el volum tercer i els següents podrien esser dedicats a la publicació del Cançoner Popular de Mallorca.

“Rafel Ginard, retratat amb la seva magna obra, el Cançoner Popular”

Darrers anys i aparició del Cançoner Popular de Mallorca (1966-1976)

Pel Nadal de l’any 1966 apareix la primera edició del primer volum del Cançoner.

El gener de 1967 rep un Premi Especial dins el marc dels Premis Ciutat de Palma pel Cançoner Popular de Mallorca. El segon volum del Cançoner apareixerà el 1967, i a partir d’aquí s’incrementa l’obsessió de l’autor per acabar l’obra. De cada vegada més, és conscient que no podrà finalitzar la publicació del Cançoner Popular de Mallorca sense l’ajuda de Francesc de Borja Moll. L’aparició dels volums tercer i quart patirà un retard molt considerable, tot i que l’any 1975, finalment, apareix el darrer tom del Cançoner.

Durant aquests anys de preparació i edició del Cançoner, Rafel Ginard escriu molts pocs articles i la seva participació en actes diversos és molt limitada. Els treballs que, a més del Cançoner, duu a terme en aquests anys responen exclusivament a les inquietuds culturals i a motivacions personals.

L’any 1974 es compleixen les noces d’or sacerdotals del P. Ginard. El dia 28 de març d’aquest any l’Ajuntament d’Artà el proclama Fill Adoptiu de la vila i el 17 de novembre, també del mateix any, el poble de Sant Joan li dedica un carrer i el proclama Fill Predilecte.

Rafel Ginard mor el dia 15 d’octubre de 1976 al convent d’Artà.

Font: Pere Rosselló Bover, Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999).

Documental "La feina que no s'acaba mai. El cançoner de Rafel Ginard."