CAT · ESP · ENG · DEU

Espais

Aquesta és l’estructura i dotació dels espais.


Planta baixa


El recorregut per les dependències de la planta baixa posa l’accent en l’arquitectura i l’etnografia per mostrar les dependències senyorials del Casal en tot el seu esplendor. Es reprodueixen les tipologies tradicionals d’algunes dependències de la casa, com són l’antiga alcova, la cuina i la sala menjador; i, a l’exterior, el celler i els cups.


Però també, són espais etnogràfics plens de ressons literaris. A través de les cambres del casal, realitzam un viatge que ens transporta a les estances de les obres de Villalonga: ens permeten connectar amb els espais i les escenes de la novel·la Bearn o la sala de les nines.


És en aquesta planta, també, on s’inicia, el recorregut per la vida i l’obra de l’autor.


Sala 1. Rebedor. És l’espai de presentació del Museu i de Llorenç Villalonga, i on s’hi troba la recepció i botiga del centre, espai que originàriament era el dormitori de l’escriptor.




Sala 4. 2n Aiguavés. Espai que ens dóna a conèixer el vincle de Llorenç Villalonga amb Can Sabater. S’hi exposa l’Automobile de la representació de Faust, peça teatral que es correspon amb la primera part de Bearn o la sala de les nines, i que ens introdueix en el recorregut per les estances de les obres de Villalonga.




Sala 5. Alcova. És la cambra de Teresa Gelabert quan el matrimoni residia a la casa. L'arquitectura i el mobiliari ens connecten, més que amb la vida de l'autor, amb l'ambientació de les seves novel·les, sempre entre els segles XVII i XIX. Entrar en aquesta alcova és com entrar a la cambra de dona Maria Antònia de Bearn.




Sala 6. 3r Aiguavés. Espai que ens descobreix alguns dels gustos de Villalonga: els moixos i la pintura. Jaume Pomar, el seu biògraf va escriure: “El moix negre que tots els visitants varen veure prop de Villalonga, juga un paper important dins la quotidianitat del novel·lista (...)”. De les parets hi pengen dos quadres, possiblement, realitzats per l’escriptor.




Sala 7. Cuina. La cuina, mostra de l’arquitectura tradicional mallorquina del segle XIX, és un espai poc sovintejat a les novel·les de Llorenç Villalonga: les referències gastronòmiques de l'autor són escadusseres, i els personatges mantenen una relació amb la cuina poc apassionada. En contrast, l'autor ens parla dels àpats exquisits -i alhora exòtics- que Tonet i Maria Antònia tasten en els seus viatges de Paris.




Sala 8. Sala d’estar. La sala està presidida pel piano que va ser propietat de Teresa Gelabert. Originàriament, aquesta cambra era el menjador, com ho testimonia el passa-plats que encara trobam en un lateral. Actualment ha estat recreat com la sala d'estar, on podem imaginar el matrimoni protagonista de Bearn passant la vetllada vora la llar de foc, conversant; o altres escenes de la novel·la que ocorren entorn a la xemeneia.




Sala 10. Clastra i Jardí. És un espai privilegiat de la casa. Entorn de la clastra i el jardí s'arreplega una diversitat d'elements etnogràfics de gran valor, com el celler i els cups, construccions que testimonien la cultura vitícola de la comarca. També hi ha el vehicle de l'escriptor, un Renault Colorale que des del 1953 el duia de Palma a Binissalem conduït per xofer.




Literàriament, l'exterior és un espai fortament connectat amb l'escriptor. La taula de pedra de Binissalem, en el jardí, és un entorn de trobada de Villalonga amb les visites, de tertúlia a la fresca. I la clastra, amb el seu lledoner en el bell mig, potser és el racó més literari de tot Can Sabater.




Sala 3. 1924-1939: ESPERIT DE RUPTURA I “AVANTGARDE”. Sala dedicada a la primera etapa vital/literària de l'autor, des que acaba els estudis fins que finalitza la guerra civil.




Sala 31. Mort de dama. Recreació de la cambra de dona Obdúlia de Montcada, la protagonista absoluta de Mort de dama (1931), la primera novel·la publicada per Llorenç Villalonga.




Planta primera


La planta primera està dedicada al recorregut per la trajectòria vital i literària de l’escriptor.


Sala 11. 1940-1960: Elegia del passat. Sala dedicada a continguts museogràfics sobre la segona etapa vital/literària de l'autor, durant els anys en què s'incorpora al món literari en català. És una etapa propícia al record i la nostàlgia. El guia un referent proustià que considera com a únics paradisos els perduts. És en aquest context que sorgeix Bearn.




Sala 12. Bearn. Sala dedicada Bearn o la sala de les nines (1956), l’obra mestra de Villalonga. També espai dedicat a Tofla, possessió ubicada a l’actual terme municipal d’Alaró, que suposa un pilar en la formació de la geografia mítica de Bearn.




Sala 13. El seu món literari. L'espai reprodueix un entorn de tertúlia de cafè i hi reuneix les figures culturals més importants en la trajectòria de Llorenç Villalonga. El repàs d'aquests autors i les seves obres ens dóna una idea de l'evolució estètica i cultural al llarg del XX a Mallorca: Gabriel Alomar, Jacob Sureda, Emilia Bernal, Salvador Espriu, Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Baltasar Porcel, Joan Sales, Mercè Rodoreda i Jaume Pomar.





En el context de les relacions literàries de Llorenç Villalonga mereix especial menció la figura de Baltasar Porcel. Ambdós escriptors mantingueren una intensa relació d’amistat i mestratge, en la qual Villalonga hi abocà un sentiment de paternitat frustrada.




Sala 14. El despatx. És l'espai de l'escriptura, conservat talment hi romania l'autor. Amb la seva biblioteca personal, els retrats de família, els diplomes i guardons, els papers sobre la taula.... i a l'altra banda de les escletxes de la persiana, el lledoner de la clastra...




Sala 15. 1961-1975: Autobiografia, present i futur. Sala dedicada a continguts museogràfics sobre la tercera etapa vital/literària de l'autor, que coincideix amb la plenitud de l'autor i la seva consolidació en el món literari català. L'àngel rebel (1961) és la novel·la inaugural d’aquesta darrera etapa.




Sala d’activitats La sala de conferències és un espai acollidor, concebut per a la trobada i per compartir aficions literàries. En aquest espai la Casa Museu hi realitza les activitats programades durant el curs: conferències i cursos, espectacles i actuacions de petit format. Té capacitat per a 50 persones i està dotada de mitjans tècnics de so, projecció audiovisual i informàtica.




Planta segona


Centre de Documentació i espai de consulta En les antigues golfes del Casal s’ha instal·lat el fons de la Fundació i també el Centre de Documentació de Literatura Contemporània. Les instal·lacions consten d’una sala de consulta per a investigadors.





TORNA A DALT